“Mi padre creía que todos los niños poseen una brasa. Pero alguien debe encender el fuego. Y una vez encendido tiene que atizarse con frecuencia, y es de importancia vital que se mantenga vivo y no se apague nunca. Todos los libros para niños de mi padre llevan un volcán rugiendo en sus entrañas. Arrojan cientos de ideas provocativas y excitantes fogonazos. Están llenos de ternura.”
Això és el que diu la filla de Dahl en una entrevista, parlant del seu pare. M’agraden molt els llibres de Dahl perquè estan escrits des del Roald nen i posant-se del bàndol dels nens. Sense ensucrar, sense ocultar, sense menysprear la capacitat del nen per copsar la ironia, l’humor i també la cruesa de les coses que no surten del tot bé a la vida. Per entendre millor Roald Dahl, recomano molt la lectura de les seves obres autobiogràfiques, Boy i Going Solo, editades també en català per Empúries amb els títols de El nen i Sol pel món.
També és molt interessant aquest article.
Imatge de Quentin Blake per Matilda.
Això és el que diu la filla de Dahl en una entrevista, parlant del seu pare. M’agraden molt els llibres de Dahl perquè estan escrits des del Roald nen i posant-se del bàndol dels nens. Sense ensucrar, sense ocultar, sense menysprear la capacitat del nen per copsar la ironia, l’humor i també la cruesa de les coses que no surten del tot bé a la vida. Per entendre millor Roald Dahl, recomano molt la lectura de les seves obres autobiogràfiques, Boy i Going Solo, editades també en català per Empúries amb els títols de El nen i Sol pel món.
També és molt interessant aquest article.
Imatge de Quentin Blake per Matilda.
Ni ensucrar ni ocultar...és el que jo he procurat fer sempre amb la meva filla, el contrari és infravalorar.
ResponEliminaTot i que és molt sensible i a vegades li afecta, es mostra agraïda amb la sinceritat i les explicacions completes.
I encara que potser no ho entengui tot el que sí que entén és que jo no menystinc la seva capacitat.
Jo crec que sempre se'ls ha de parlar de tot el que preguntin. Però de vegades és dificil saber quina resposta busquen. En tot cas, quan ja en tenen prou o quan no buscaven el que els expliques, ja t'ho fan saber. Tampoc m'agrada sobrecarregar d'informació no demanada... és spam! :-D El que mai es pot permetre és insultar la seva intel·ligència, o menystenir la seva capacitat, com dius.
ResponEliminaAra diré que a casa creiem encara en éssers màgics - reis, follets, tió... I això com és compatible? Un dia en vull parlar.
Jo penso que el seu món és ampli, on hi caben moltes coses. No cal sobrecarregar, ni cal limitar la seva imaginació respecte a altres mons habitats per altres éssers fantàstics i curiosos.
ResponEliminaPerò quan pregunten alguna cosa és perquè els interessa i llavors està bé respondre amb sinceritat i si insisteixen (la meva ho fa molt això!) potser s'ha d'aprofundir més.
Quan tenia dos anys i tres mesos va morir el Papa Joan Pau. "Què li passa?" L'àvia: "dorm" (????).
Al cap d'una estona diu: "mama no dorm" No, com ho saps? "Es despertaria amb tanta gent passant pel costat, i porta sabates...i de dia no es dorm tot el dia!" (vam anar posant les notícies a estones). Joana tens raó, aquest home és mort.
Després van caler explicacions diverses. Segur que no va entendre moltes coses i jo dubtava si li parlava massa clar. Però vaig saber que no em vaig equivocar (massa) quan ella m'ha dit: "Gràcies, mama. Tu sí que m'expliques les coses!".
Espero amb ganes que en parlis. Jo no hi havia pensat sobre això i m'agradarà llegir-te.