L’albero, de Iela Mari, traduit al castellà com “Las estaciones” en l’edició de Kalandraka, que és la que tenim a casa, te com a any de primera edició el 1973. Quan L’albero veia la llum, jo encara no havia sortit de la panxa de la mare. Malgrat això, el llibre resulta sorprenentment actual. Podria haver estat fet fa pocs mesos i no hi notaríem res d’estrany.
Aquest, com els altres llibres de Iela Mari que han passat per les mans dels meus fills, és un dels seus preferits. No se’n cansen de mirar-lo, repassar-lo i comentar cada escena. El llibre descriu el cicle de les estacions a partir d’un mateix pla d’un arbre i el camp que l’envolta. Redunda en la idea de cercle sense fi que tant agrada a Iela Mari. El ventall cromàtic és limitat, però els detalls i la precisió del dibuix són extrems.
L’albero es podria fer servir com a material per explicar als nens el cicle de la natura. Des d’aquest punt de vista és perfectament científic i, a diferència d’altres obres adreçades als infants, no en fa adaptacions de caire infantil – o més aviat hauríem de dir “infantilitzador”. Per no tenir, no te ni text. Però, personalment, crec que agafar aquest llibre amb l’únic objectiu d’ensenyar al nen com funcionen les estacions és malbaratar el llibre. Segurament, sense que ens ho proposem, li quedarà ben clar aquest aspecte. Però, a més, en traurà molt més suc si el deixem que l’explori lliurement descobrint pel seu compte tots els detalls que Iela Mari ens regala, la bellesa silenciosa del cicle de la vida.
Aquest, com els altres llibres de Iela Mari que han passat per les mans dels meus fills, és un dels seus preferits. No se’n cansen de mirar-lo, repassar-lo i comentar cada escena. El llibre descriu el cicle de les estacions a partir d’un mateix pla d’un arbre i el camp que l’envolta. Redunda en la idea de cercle sense fi que tant agrada a Iela Mari. El ventall cromàtic és limitat, però els detalls i la precisió del dibuix són extrems.
L’albero es podria fer servir com a material per explicar als nens el cicle de la natura. Des d’aquest punt de vista és perfectament científic i, a diferència d’altres obres adreçades als infants, no en fa adaptacions de caire infantil – o més aviat hauríem de dir “infantilitzador”. Per no tenir, no te ni text. Però, personalment, crec que agafar aquest llibre amb l’únic objectiu d’ensenyar al nen com funcionen les estacions és malbaratar el llibre. Segurament, sense que ens ho proposem, li quedarà ben clar aquest aspecte. Però, a més, en traurà molt més suc si el deixem que l’explori lliurement descobrint pel seu compte tots els detalls que Iela Mari ens regala, la bellesa silenciosa del cicle de la vida.
A Ilustración infantil trobem aquesta breu nota biogràfica sobre Iela Mari:
IELA MARI (Milán, 1932)
IELA MARI comenzó su aventura editorial en torno a 1958, con libros pensados para sus propios hijos. Su formación es autodidacta, aunque estudió diseño en la Academia de Brera (Milán). La preparación de cada libro siempre iba precedida de un intenso trabajo de documentación, fundamentalmente en bibliotecas. Decía la propia Iela Mari que sus obras no estaban pensadas “como libros educativos de historia natural, sino más bien como imágenes del nacimiento de la vida”.
En los cursos que impartía en la Escuela de Diseño de Milán, una de sus principales lecciones consistía en inculcar a los estudiantes que “para llegar a una síntesis hay que partir de un análisis, no a la inversa”. Por eso para Iela Mari es tan importante el detallismo con el que traza elementos tan sencillos como las hojas del árbol: “Primero hay que dibujar todos los detalles, y después añadir y añadir…”
A Imaginaria podem llegir una ressenya sobre Historia sin fin y El erizo de mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada