Esperar la primavera és com estar suspès en terra de ningú.
El temps de Quaresma és un temps d’espera i sembla que amb crema catalana i bunyols anem fent passar l’estona... Però ja ha arribat la primavera i avui fa bon dia. Em sento feliç de manera inexplicable. Ja penso en ous de Pasqua, mones i conills (o llebres de març), que no faig fàstics a cap tradició. Penso en flors, en dies de sol i en Sant Jordi. Queda molt per gaudir abans d’arribar a la xafogor paralitzant del juliol, al següent temps d’espera que és l’agost... somiant llavors amb fulles seques que cauen, vermelles i daurades, amb castanyes, carbasses i l’inici de l’Advent, amb el blanc de la neu que aquí a casa només arribem a veure en el cotó amb el que fem un fals nino de neu per consol dels petits, en la farina que imita la nevada del pessebre. Ai, que ja he tornat a voltar...
El temps de Quaresma és un temps d’espera i sembla que amb crema catalana i bunyols anem fent passar l’estona... Però ja ha arribat la primavera i avui fa bon dia. Em sento feliç de manera inexplicable. Ja penso en ous de Pasqua, mones i conills (o llebres de març), que no faig fàstics a cap tradició. Penso en flors, en dies de sol i en Sant Jordi. Queda molt per gaudir abans d’arribar a la xafogor paralitzant del juliol, al següent temps d’espera que és l’agost... somiant llavors amb fulles seques que cauen, vermelles i daurades, amb castanyes, carbasses i l’inici de l’Advent, amb el blanc de la neu que aquí a casa només arribem a veure en el cotó amb el que fem un fals nino de neu per consol dels petits, en la farina que imita la nevada del pessebre. Ai, que ja he tornat a voltar...
Tens tota la raó quan parles del temps d'espera, per a mi són els millors, els més màgics i precisament ara ens trobem en una època de reneixement, poc a poc les flors floreixen, el verd creix, els colors ens omplen, els dies són llargs, sortim a fora i si el temps hi acompanya... què més podem demanar?
ResponEliminaLa sensació dels primers dies de primavera és fantàstica.
ResponEliminaJo amb un estat mental confús (més que l'habitual) i amb certa melanconia i nostàlgica a estones. Els sentits estimulats i els sentiments a flor de pell i a estones desbocats ;) Què hi farem!
Aviat canvien l'hora, i això també és un gust.