dimarts, 25 d’agost del 2009

El hòbbit o Viatge d'anada i tornada


"In a hole in the ground lived a hobbit. Not a nasty, dirty, wet hole, But a dry, bare sandy hole. It was a hobbit hole, and that means comfort."


Voldria llegir al meu fill gran la història que comença amb aquestes paraules. I voldria fer-ho en català, tot i que a casa tenim la versió en castellà (El hobbit anotado) de quan el pare de la criatura era ell mateix una criatura. Però, oh sorpresa, està esgotat. No el trobo enlloc.

A la biblioteca del barri el tenen, haurem de tirar d'aquesta alternativa, però no em fa cap gràcia que El hòbbit no estigui disponible en català. No entenc com pot ser possible! Espero que amb la propera estrena de la pel·lícula, un o altre editor es desperti...


Il·lustració d'Alan Lee.
[Nota: Sí, sembla que està disponible, no vaig buscar prou bé... als comentaris ho explico. Llàstima, tan bé que m'havia quedat la meva justa indignació.]

dijous, 13 d’agost del 2009

El mapa de la imaginació d'un nen

Michael Llewelyn-Davis com a Peter Pan, fotografiat per J.M. Barrie

No sé pas si haureu vist mai el mapa de l'esperit d'una persona. Els metges de vegades dibuixen mapes d'altres indrets de vosaltres, cosa que pot resultar força interessant, però ja m'agradaria veure'ls provant de dibuixar el de la imaginació d'un nen, que no solament és confusa, sinó que no para ni un moment de giravoltar. Hi ha ratlles en forma de ziga-zaga com les de la tarja on, quan esteu malalts, apunten la vostra temperatura, i aquestes giragonses deuen ser camins a l'illa meravellosa, perquè el País de Mai Més és sempre, poc més o menys, una illa, amb sorprenents taques de color per ci per lla, bancs de corall i un cert aire de vaixell inclinat a tota vela, i salvatges, i amagatalls solitaris, i follets que en llur majoria fan de sastre, i balmes travessades per un riu, i prínceps amb sis germans més grans, i una barraca a punt d'ensorrar-se, i una dama velleta molt remenuda, amb el nas ganxut.

J.M. Barrie. Peter Pan i Wendy. [Traducció de Marià Manent]

dimarts, 11 d’agost del 2009

Vacances



Torno després d’un temps de desconnexió total i amb moltes ganes d’explicar coses. Avui reactivaré el blog amb aquest post sobre el que hem fet durant les últimes setmanes, i algunes recomanacions.
Aquestes vacances no estan resultant gaire viatgeres, fins ara les hem repartit entre casa nostra i la família. Els nens han fet un curset de natació, han muntat batalles i escenaris amb els Lego, han dibuixat molt, han vist mil vegades més tota la saga d’Star Wars (i Willow per primer cop), hem anat a la platja i hem fet castells de sorra, hem navegat per un riu, hem comprat bicicletes noves i les hem fet voltar darrere de casa, hem llegit molt, hem passat moltes estones no fent res, hem aprofitat una miqueta l’oferta cultural de Barcelona... Tornarem a la rutina dient que no hem anat “enlloc” però no serà pas cert.
Aquest estiu els meus fills han descobert el Rovelló – i han trigat força a adonar-se de que els dibuixos que havien vist a casa de les cosines alguna vegada s’hi basaven, tot i la “pista” del nom del gos! L’obra d’en Josep Vallverdú és magnífica, jo l’havia llegida de petita però em feia por tenir certa decepció (com m’ha passat amb les obres d’en Sebastià Sorribas que, de totes maneres, han encantat els nens). Ja tenim el llibre endreçat per tornar-hi tan bon punt se’ns comencin a esborrar els detalls...
També ha triomfat El petit Nicolas, de Sempé i Goscinny, tot i la distància entre l’escola que viuen els nens d’avui i la d’aquest petit Nicolas, que s’aproparia més a la dels avis si no fos pel petit detall del franquisme i de que això no és França, ni amb prou feines Europa (inseriu aquí un sospir).
La casa més gran del món, de Leo Lionni, gairebé els fa plorar, i Cosita Linda els ha desvetllat l’interès per King Kong. Per què vivim als afores de la ciutat?, que ha agradat molt al gran i ha deixat indiferent al petit, m’ha semblat agredolç i original, però encara ens te trasbalsats per haver-hi llegit “calcetins” (ho edita Tàndem, editorial valenciana).
I després de passar el vespre llegint tot això als nens, me n’anava a fer les meves pròpies lectures. Però he aparcat de moment els llibres per a adults i estic engrescada de ple amb la literatura infantil. Després del Llibre de fades de l’Arthur Rackham (que no ha escrit ell perquè son contes tradicionals i on no hi ha pràcticament fades, però que està meravellosament il·lustrat), m’hi he posat amb les Historias de Winny de Puh (edició de Valdemar, en castellà... qui s’anima a fer-ne una en català?!?) i amb Peter Pan i Wendy (de Joventut, traduïda per Manent.... em sona estrany després d’haver llegit l’obra en castellà traduïda per no recordo qui).
Per qui només tingui com a referència dels contes tradicionals les adaptacions de Disney (i això en els millor del casos, perquè corren altres adaptacions que fan feredat) pot resultar un xic sorprenent la salvatgina i la cruesa de les històries recopilades per Rackham, a més de l’absència total de correcció política.... és a dir, tota una delícia. Ho recomano molt... inclosa la lectura en veu alta als nens de la casa. Reprendré aquesta tasca properament, després de l’èxit de l’any passat amb un recull de contes de Grimm i un altre d’Andersen (versions traduïdes amb més o menys encert, però no adaptades).
De Winny i de Peter Pan en podríem dir quelcom semblant... Hi hem d’afegir, a més, l’autèntic esperit infantil – egocentrista, variable, tendre i cruel alhora, curiós, infatigable, fidel, generós i egoista, capaç de passar de la fantasia a la realitat com si res – que hi és ben representat. Les pors més profundes dels nens, els seus anhels i preocupacions, l’autèntica diversió, la infantesa... tot està allà recollit i reflectit ens uns personatges que han esdevingut mites populars per mèrits propis. Fins i tot tergiversats, adaptats i maquillats, han cridat l’atenció de moltes generacions. Crec que val la pena posar-los a disposició dels nens en la seva versió original. Allà estan, a la nostra biblioteca, esperant despertar la curiositat dels petits de la casa. De moment, ja estan ben amortitzats: jo n’he tret més profit que de molts llibres per a adults amb aires de grandesa. I prou de parlar-ne.





Un parell de coses per acabar:
Hem vist Up al cinema i, tot i que els nens de ben segur no han captat gran part de les reflexions adreçades inequívocament als adults, els hi ha agradat. Crec que encara que no entenguin part del missatge, és una obra de qualitat i per tant, alguna cosa en queda. Les últimes de Pixar que hem vist (Ratatouille, Wall-E i Up) em semblen molt bones i molt ben fetes... com es mereixen els nens, i també els pares que els acompanyen.
Al Cosmocaixa hi ha una exposició temporal, “Tecnologia comparada: tresors inèdits de la ciència precolombina” que ens ha agradat força. Estava molt ben feta i molt ben exposada, com la major part de les exposicions del Cosmocaixa. Hi havia eines modernes comparades amb eines de l’Amèrica precolombina, molts principis científics i tecnològics exposats de manera entenedora i atractiva, una fantàstica col·lecció de robots de joguina, estris quirúrgics, ginys de fa milers d’anys i altres d’abans d’ahir, i molts muntatges per manipular. En particular (tot i que hi ha moltes més coses interessants), us recomano que passeu una bona estona al ReacTable, una mena d’instrument musical molt divertit i que es pot “tocar” en grup. Jo en vull un!
I acabo perquè això ja és massa llarg.




Il·lustracions de E.H. Shepard, Arthur Rackham, Mabel Lucie Attwell.