Avui us vull parlar de dues iniciatives que ja fa un temps que segueixo a través dels seus respectius blogs. Es tracta d'Artistes a les Corts i de Fem Manuals, dues propostes (la primera en horari escolar i la segona extraescolar) que em semblen dignes de donar a conèixer i fer servir com a exemple. La importància del llenguatge plàstic a l'escola és teòricament reconegut perquè de fet, sobre tot en l'educació infantil i en els primers anys de primària, se li dona força importància. Es tracta des d'una perspectiva adient? Això ja no ho se... tot sovint ens trobem amb iniciatives que lluny d'estimular la creativitat i la descoberta de l'entorn, consisteixen a ensenyar unes tècniques o pautes de comportament i eliminar qualsevol tipus d'iniciativa o "dissidència" respecte a la línia marcada. Per això no em fa gaire gràcia quan veig els nens sortint de l'escola, tots amb la mateixa manualitat, pràcticament clonada 25 vegades.
A Fem Manuals, que inaugura el seu blog amb una cita de El cent existeix, es diu:
Conèixer el llenguatge plàstic és bàsic per a la formació dels infants. Desenvolupa la capacitat creativa, la expressivitat i el llenguatge visual propi i és fonamental per a la comprensió de l’entorn.
Llegiu la seva columna de la dreta, on descriu l'activitat de la classe màgica, i tindreu una acurada descripció del que hauria de ser una classe de llenguatge plàstic com cal.
A Artistes a les Corts, de trajectòria més curta, no trobem declaracions d'intencions però n'hi ha prou amb donar-hi un cop d'ull per veure la importància de tenir una veritable especialista al càrrec de l'educació plàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada