L'enemic

Demà hem d'anar a la biblioteca, a tornar els llibres que vam agafar ja fa uns dies. Un és L'enemic, de Davide Cali i Serge Bloch, publicat per Takatuka.

La irracionalitat de la guerra explicada als nens des de les trinxeres, unes trinxeres amb regust a Primera Guerra Mundial o, el que és el mateix, a Gran Guerra. Dos forats-trinxera al paper, dos soldats a una i altra banda del mirall, un mateix odi, una mateixa por.

Hi pensava mentre esperava que a les oposicions aquest any sortís el tema dels antecedents de la I GM. El món abans de 1914. No va sortir, com tampoc el procés d'hominització ni la neolitització, entre altres coses. No passa res, esperarem dos anys més. Això no importa gaire al costat de les dues trinxeres al paper. Què serà dels meus petits? Dos projectes d'home llençats contra un futur incert. Com sempre ha estat el futur, és clar.

Novetats a la nostra biblioteca

Avui he sortit de compres, a renovar una mica la biblioteca dels nens. Però he tornat amb més llibres d’aquells de “compra’l ara que no saps si quan els busquis els trobaràs” que no pas amb llibres per fer servir, segur, ara mateix. I, a més, no es pot dir que hagi dut gaires novetats, el més modern va ser publicat per primer cop l’any 91. Els més vells, passen dels 40 anys.

Els primers llibres que he ficat al cistell han estat aquests tres de La Galera, de la col·lecció “Pòquer de clàssics. Edició especial 40 aniversari.” El del Viatge al País dels lacets no l’he agafat perquè el tinc de quan jo era una nena.

No se quan els podran llegir. Pel seu compte suposo que fins i tot el gran encara trigarà una mica. Però ara els hi estic llegint jo el Zoo d’en Pitus. El petit (4 anys) només en fa cas a estones, però el gran (7 anys, igual que en Pitus!) ho segueix amb molt d’interès.

Després he vist aquests dos llibres, editats per l’associació de mestres Rosa Sensat.

I, al final, dos àlbums il·lustrats.

El primer d’una editorial que no coneixia, Takatuka, i que sembla que té coses molt interessants. He triat “En Leonard” perquè als meus fills els agrada molt Wolf Erlbruch. “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” i “Els cinc horribles” són dos dels llibres que més llegim abans d’anar a dormir.

El segon, de Los cuatro azules, una editorial també relativament nova i de la que m’agrada tot el que he vist. Mercer Mayer també és ja un vell conegut dels meus nens, “Un malson al meu armari” l’hem llegit un munt de vegades i els agrada molt, especialment al petit. Aquest llibre que he triat és una història sense paraules.

Enmig del munt de novetats editorials per a nens, és difícil de vegades trobar títols que realment valguin la pena. A mi em sedueix l’aposta segura pels clàssics i les reedicions, i també remenar en els racons que les llibreries dediquen als petits projectes editorials.

La porta de l'escola

Vagi per endavant que no destaco per la meva sociabilitat, i tinc certa fòbia a les aglomeracions.
Però, tot i així, crec que no m'erro gaire si dic que no és civilitzat pretendre que 450 nens - carregats amb carteres, bosses i carpetes - surtin en 10 minuts per unes portes, amb una barrera humana - que es mou de manera impredictible, empenta, s'atura, bloqueja, s'emprenya i s'impacienta - composada per uns centenars de mares, pares, avis, cotxets de nadó, germans grans i petits, oncles i tietes.

Què voleu que us digui? A mi em posa molt nerviosa. I veient aquella gentada no puc evitar pensar... a sant de què algú ha pensat que estabular 450 nens en un mateix indret és bona idea? La sortida, de vegades, s'assembla massa als San Fermines.

La creativitat

No havia vist encara aquest video, el títol em semblava "efectista" i em feia mandra, perquè era molt llarg. Però finalment he decidit mirar-lo i ara... el recomanaria a tothom!